WuTaiShan-->DaTong-->Beijing(part II)

Reprenent el fil de la primera part: Ens trobàvem en un petit poble (TaiHui), al fons de la vall de WuTaiShan, coneguda per la gran quantitat de temples budistes que s’hi troben.


L’endemà al matí ens vam endur una sorpresa en obrir la finestra i veure que tot estava nevat, i que seguia nevant. Després del primer: “Ohh, quin paisatge, de postal!”, ens va venir al cap: “I si no surt el bus?? (L’únic bus del dia era la mateixa tartana que ens havia portat el dia anterior).”
Però sense més ni menys, i evitant pensar que potser hauríem de quedar-nos a TaiHui una nit més, (amb tot el que això comportava), ja estàvem direcció el descampat que feia de parada de bus. Perfecte! El bus estava allà, disposat a sortir. No calia haver-se preocupat. Hi havia poca neu a la carretera i el conductor feia cara de “cap problema”.


Comencem a pujar i, aparentment, ningú estava preocupat. Lògic, una zona muntanyosa com aquesta, amb pics de 3.000m, tothom estava acostumat a una mica de neu. Però després d’avançar el primer cotxe que s’havia quedat tirat, veure’n un altre a la cuneta i que les rodes del bus comencessin a patinar, ens vàrem preocupar. Ja no hi havia poca neu, i tots estàvem a l’expectativa, sort que quedava poc per arribar a dalt. Entre penes i treballs el conductor ens va portar fins al cim i, just allà, el copilot ens va cobrar el bitllet (No ho havia fet fins llavors per si no arribàvem a sortir de la vall).



A partir d’aquí vàrem entaular conversa amb uns nois. Eren de Beijing i també anaven a DaTong a visitar les coves de YunGang. Parlant i parlant, (sabien anglès....), les 3h que quedaven de bus van passar força ràpid.


A les 13:20 arribàvem a DaTong i, juntament amb els nostres nous amics, vam anar cap a dinar. Després, amb el bus 3-2, cap a les coves de YunGang.


Aquestes coves ens van sorprendre gratament (ara la Mireia em diu “no diguis gratament, que sona a poc, són UNA PASSADA”) i, a més, no hi havia quasi ningú així que l’entorn encara semblava més natural. Va ser un passeig tranquil tot mirant cadascuna de les 25 coves que hi havia.


Després de la visita tocava anar a sopar, així que amb els “Amics de DaTong” varem buscar un restaurant on fessin algun plat típic de la província (DaTong forma part de la província de Shanxi, i es veu que és famosa per la varietat de noodles que fan).


Al final varem acabar en un restaurant menjant “HuoGuo” (Et porten una olla amb aigua, amb el seu fogonet a sota, i tot de menjar cru perquè et vagis cuinant). També ens van demanar alguna especialitat de la província, que estava molt bona.
El sopar, acompanyat d’intercanvi cultural amb els amics, va durar unes 3h....També cal dir que si d’entrada sóc lent menjant, només falta que t’hagis d’anar bullint el menjar, mica en mica i poc a poc ;)


Després del sopar, cap a l’estació de tren, i direcció Beijing.


Aquí us deixem la resta de fotos del cap de setmana.

DaTong i WuTaiShan