Els nens vénen del carrer i juguen al burro!

Algunes anècdotes :

A Xina, quan un nen petit pregunta als seus pares que d'on vénen els nens, els pares no els diuen res de cigonyes que venen de París o de "papás que ponen semillitas en mamás", no, aquí als nens els diuen "tu estaves pel carrer i nosaltres et vam trobar". Bé, els bons pares potser afegeixen "estaves al carrer més maco de tots" o "de seguida que et vam veure vam saber que eres el nen que ens tocava", però vaja, en qualsevol dels casos, el fet es que el nen estava perdut per allà. I això no sé si els ha arribat a afectar en algun sentit o altre però, un company de la uni del Xevi ens va explicar que de petit, un cop que la seva mare li va clavar un mastegot, de seguida va sortir al carrer a "esperar", perquè estava convençut que aquella no podia ser la mare que l'hauria d'haver recollit en realitat.


I és que, l'altre dia, un del laboratori del Xevi ens va convidar a casa seva a dinar, a nosaltres i a altres companys. No vam patir gens (és que d'entrada pensàvem "a veure com aguantem el tipus depenent del que ens toqui menjar!") i a més ens ho vam passar molt bé. Després del dinar ens van proposar de fer una sessió de cartes i, davant la nostra gran sorpresa, el joc que ens van explicar va resultar ser...el burro!!! Obviament no li diuen així (com tampoc li diuen "bulo"...) però s'aixafen les mans i fan trampes com a tot arreu jeje,i al que perd li fan "pagar penyores". Va estar divertit. Quan ja marxàvem, el noi que ens havia convidat ens va regalar un quadre petit amb un gravat d'una flor. Ens va explicar que és el símbol de Xina i ens va dir algo de 3 colors.......Bé, quan sàpiguem millor la història l'explicarem, però la imatge de la flor la posem per aquí...


Què més? Un dia, un noi de madrid que havíem conegut feia un mes ens va convidar a una barbacoa que feia a casa seva. Això també va estar molt bé. Resulta que viu a una casa tradicional xinesa al costat de la Ciutat Prohibida, a 5 minuts de Tiananmen. Fa molta il.lusió poder veure llocs així, que d'entrada, de normal no veuries. Ja li demanarem alguna foto.


I aquí us deixem algunes d'un dia que vam anar a un tram de la Gran Muralla :) (la cosa esta molt modernitzada i, per baixar d'allà et pots muntar a una mena de patí, com els que hi havia al Tibidabo fa molts anys!!).
Una abraçada!

Mutianyu

Hong Kong

Durant les vacances de maig (WuYi, una setmana de festa que tenen els xinos), varem anar a Hong Kong. Quatre dies en una ciutat increïble, la qual a la gent només li sona per les compres que s'hi fan....però que és el que menys vam veure.


Només arribar a Hong Kong ja es nota que no és com la Xina continental...es respira un altre ritme, la barreja cultural, l'anglès com a idioma d'ús més habitual, gratacels uns als costats dels altres, carreteretes com d'scalextric pel mig d'aquestes immenses torres,...(esperem que els "censors" de Xina, que censuren dia si, dia no el blog, no ens el tanquin per sempre més).
Però al mateix temps estàs a 30min de platges "paradisíaques", paratges naturals, poblets de pescadors,...


Hi ha moltes coses que ens van sorprendre, però van ser poques les que vam gravar :( Igualment aquí us deixem el vídeo i algunes fotos!

Hong Kong

WuTaiShan-->DaTong-->Beijing(part II)

Reprenent el fil de la primera part: Ens trobàvem en un petit poble (TaiHui), al fons de la vall de WuTaiShan, coneguda per la gran quantitat de temples budistes que s’hi troben.


L’endemà al matí ens vam endur una sorpresa en obrir la finestra i veure que tot estava nevat, i que seguia nevant. Després del primer: “Ohh, quin paisatge, de postal!”, ens va venir al cap: “I si no surt el bus?? (L’únic bus del dia era la mateixa tartana que ens havia portat el dia anterior).”
Però sense més ni menys, i evitant pensar que potser hauríem de quedar-nos a TaiHui una nit més, (amb tot el que això comportava), ja estàvem direcció el descampat que feia de parada de bus. Perfecte! El bus estava allà, disposat a sortir. No calia haver-se preocupat. Hi havia poca neu a la carretera i el conductor feia cara de “cap problema”.


Comencem a pujar i, aparentment, ningú estava preocupat. Lògic, una zona muntanyosa com aquesta, amb pics de 3.000m, tothom estava acostumat a una mica de neu. Però després d’avançar el primer cotxe que s’havia quedat tirat, veure’n un altre a la cuneta i que les rodes del bus comencessin a patinar, ens vàrem preocupar. Ja no hi havia poca neu, i tots estàvem a l’expectativa, sort que quedava poc per arribar a dalt. Entre penes i treballs el conductor ens va portar fins al cim i, just allà, el copilot ens va cobrar el bitllet (No ho havia fet fins llavors per si no arribàvem a sortir de la vall).



A partir d’aquí vàrem entaular conversa amb uns nois. Eren de Beijing i també anaven a DaTong a visitar les coves de YunGang. Parlant i parlant, (sabien anglès....), les 3h que quedaven de bus van passar força ràpid.


A les 13:20 arribàvem a DaTong i, juntament amb els nostres nous amics, vam anar cap a dinar. Després, amb el bus 3-2, cap a les coves de YunGang.


Aquestes coves ens van sorprendre gratament (ara la Mireia em diu “no diguis gratament, que sona a poc, són UNA PASSADA”) i, a més, no hi havia quasi ningú així que l’entorn encara semblava més natural. Va ser un passeig tranquil tot mirant cadascuna de les 25 coves que hi havia.


Després de la visita tocava anar a sopar, així que amb els “Amics de DaTong” varem buscar un restaurant on fessin algun plat típic de la província (DaTong forma part de la província de Shanxi, i es veu que és famosa per la varietat de noodles que fan).


Al final varem acabar en un restaurant menjant “HuoGuo” (Et porten una olla amb aigua, amb el seu fogonet a sota, i tot de menjar cru perquè et vagis cuinant). També ens van demanar alguna especialitat de la província, que estava molt bona.
El sopar, acompanyat d’intercanvi cultural amb els amics, va durar unes 3h....També cal dir que si d’entrada sóc lent menjant, només falta que t’hagis d’anar bullint el menjar, mica en mica i poc a poc ;)


Després del sopar, cap a l’estació de tren, i direcció Beijing.


Aquí us deixem la resta de fotos del cap de setmana.

DaTong i WuTaiShan