365

El dia 8 del 8 del 2008... a les 8... (de la tarda) es donarà inici a les esperades Olimpíades, els Jocs Olímpics de Beijing. Avui, dia 8 del 8 d'un any abans, Xina ha celebrat que, tot i tenir des de fa uns anyets un indicador d'inclús dels segons que falten, comença ja el compte enrera.
Es comentava que a la plaça de Tiananmen es faria alguna cosa, així que hem anat cap allà.



Bé, abans que res, acabem de llegir que les autoritats olímpiques de 205 països s'han reunit a la plaça per a assistir a l'esmentat event. El que crec que no comenten enlloc és on es trobava, en aquell moment, la població xinesa que volia també assistir-hi. No patiu, els milers i milers, o milions i milions, de xinesos estaven tots amb nosaltres. Si és veritat allò de que "el roce hace el cariño", a nosaltres avui ens han estimat molt... A més a més hem tingut molta sort, un gran nombre de policies i guàrdies ens han deixat clar on havíem d'estar, així que no ens hem perdut. La nostra posició privilegiada ens ha permès fer aquest vídeo que voldríem compartir amb vosaltres (que no us enganyin amb acrobàcies i shows... així ha celebrat, la gran majoria de Xina, el compte enrera).

Això és Can Pixa...

Crec que és notícia que, últimament, al centre i sud de la Xina hi ha inundacions. Per aquí, pel nord, hi ha hagut dies que ha plogut però el tema no era preocupant...dormíem tranquils... Avui, però, el soroll continu d'un goteig ens ha tret una mica el son. Avui, la "pluja" ens ha visitat dins de casa.

Resulta que ens hem despertat amb tota una banda del sostre regalimant aigua i el terra força embassat. Jo, que tinc el despertar una mica lent, quan he començat a ser conscient del tema ja he vist al Xevi d'empeus i m'he tranquilitzat (m'he tornat a clapar). Però tot seguit, el flash d'una càmara m'ha tornat a desvetllar... resulta que el Xevi s'havia llevat per a fer fotos (la resta seguia igual).

M'he enrecordat que quan era petita, un dia el meu germà i jo ens vam llevar ben d'hora i ens vam trobar un panorama semblant...vam anar a avisar als meus avis i ells s'ho van mirar, van posar alguna palangana, i se'n van tornar a dormir. Així que, quan he vist al Xevi fent de reporter (no us queixareu, que es lleva i ja pensa en compartir les nostres novetats amb vosaltres), he pensat que cadascú reacciona com reacciona amb aquestes coses... Jo, però, no m'he sumat al seu moviment gravant l'assumpte sinó que he seguit amb l'estil familiar i he fet la meva aportació del cubell (cal comentar que només en tenim 2, de cubells, i l'altre ja fa dies que està sota l'aparell d'aire acondicionat...) i triar sota quina gota col.locar-lo no ha estat senzill eh...

Total, que una mica després teníem un pis xino amb un sostre regalimós, un terra mullat amb recollida selectiva de gotes i dos occidentals mig adormits, un d'ells fent fotos. Tampoc és res de l'altre món...però per afegir-li el toc asqueroset a la història us diré que no vivim en un àtic, sinó que tenim un pis per sobre, i que les taques del sostre tenen un color... molt xino. Ale, que cadascú faci les seves deduccions sobre d'on venia l'aigua, que per aquí ja fa temps que no ens preguntem "a què huelen las cosas que SÍ huelen"...

Engixiner!! o algo així :)

Bé, aquest escrit és per dir-vos que el senyor que hauria d'haver redactat aquest post, però que acaba de quedar totalment adormit al sofà, ja és ENGINYER!

Ahir li tocava fer un assaig de presentació, que va resultar ser una presentació davant de tots els companys de laboratori, i avui era la oficial, que ha volgut dir davant dels tres que formaven el tribunal i jo. El cap de tribunal era una mica per escanyar-lo... però bé, finalment s'han portat bé i li han posat una nota molt ben merescuda (númericament encara no sabem a què equival, però del paperet que tenien era la marca més alta :D).













En acabar, el tutor li ha dit que entre tots els del laboratori volien dur-lo a sopar (bé, crec que només el volien dur a ell...però com el "you" en anglès és tan ambigu...i jo estava per allà....doncs m'he acoplat, així que us puc seguir fent cinc cèntims).
Ens han convidat a un restaurant de "huoguo" (un tipus de menjar amb una olleta amb aigua bullint a la que t'hi poses tot el que vulguis) que a més a més era buffet lliure. Abans de començar a menjar, el tutor del Xevi ha fet tot un discurset en xinès (tot el grup, d'unes vint persones, eren xinesos menys nosaltres dos) . De tot el que ha dit jo només he entès el trosset de "El nostre company Xevi avui s'ha graduat". Però llavors ha repetit el missatge en anglès (o com a mínim nosaltres creiem que ha dit el mateix) i també hem pogut entendre :

"Estem contents de poder celebrar amb ell aquest dia perquè ha estat un plaer tenir-lo al laboratori. Ha estat sempre alegre i treballador, és tot un model a seguir per nosaltres."

Ha estat molt maco... I després hem brindat per aquest senyor enginyer que ha treballat com un xino!! ;)