No hi ha gaire temps per escriure aquests dies...així que bàsicament us posarem les fotos del cap de setmana passat. Vam anar a visitar alguns punts a una altra província, la província de Henan. Allà vam veure el temple de Shaolin (famós pel kungfu) i les coves budistes de Longmen. Ahir ja van arribar el meu germà Roger i el seu amic Aleix, així que aquests dies també estem de turisme, però en aquest cas per Beijing mateix. Algun altre dia explicarem més... :)
Bones! Unes quantes xorrades més! (i és que nosaltres sí que escrivim!! però sou vosaltres que sou massa impacients ;P)
Vam anar a Xiang Shan (la muntanya olorosa o muntanya perfumada). Està a les afores de Beijing i un bus públic, que sortia de la nostra zona, ens hi va portar. Ens havíem de baixar a la darrera parada i, a la penúltima, que era a un barri de la perifèria, sí que notavem ja una olor... però millor que no fos aquella ferum la que hagués donat nom a la muntanya. I no, arribem al destí i tot era verd i es respirava millor. No és un lloc molt remot o de natura salvatge eh, és més aviat per anar a fer el dominguero, però estava força bé. A mi em va recordar una mica a la "carretera de les aigües", però amb estil xinès. Per aquí en veureu dues fotos.
I si allò era un diumenge, ara també hem après a fer les coses típiques d'aquí dels dissabtes: anar a jugar a badminton! Vam trobar una mena de poliesportiu aprop de casa on tot són pistes de pingpong i badminton. Erem els guiris del lloc i, amb les nostres raquetes barates i la fila que feiem, crec que la resta de xinets que hi havia per allà ja ho van veure de seguida, que no en sabíem gaire. Al poc temps, igualment, els ho vam demostrar! Jo sóc la que jugo pitjor, vaig perdre el partit i ara em toca a mi netejar el WC (això voldrà dir que al Xevi li toca la resta del pis??? jeje). Bé, el fet és que ens vam riure molt (els que ens miraven crec que també) i ara tenim unes agulletes que deu ni do.
Just quan sortíem d'allà ens van trucar els de l'IKEA. Dir-los que no estàvem a casa va ser el més ràpid, entendre que no sabien on queia el nostre carrer...va costar una miqueta més... ara, donar-los les indicacions per com arribar... però bé, l'home anava responent que okey okey i al final va arribar (li preguntaria a algú altre?). Ja tenim el "shafa chuang" (sofà llit) pels convidats (o per nosaltres eh, que s'hi està molt bé)!
Bé, i ara venen un seguit de tonteries que ens han fet gràcia últimament:
1) Aquí el color groc, a banda de ser el color que sovint vestien els emperadors, és un color que l'associen amb coses relacionades amb el sexe. Vaja, que si algú t'explica algo molt picant no és un acudit verd sinó groc jeje. I... per això... quan encara no estaven molt familiaritzats amb internet però volien treure'n el màxim suc, la primera pàgina que es veu que visitaven eren les Paginas Amarilles online jajaja (una desil.lusiooo quan veien que les yellow pages no eren pornooo).
2) Com que jo sempre m'ho crec tot, em fa gràcia quan és algú altre el que sembla que s'ha empassat una bona bola... I és que la meva professora l'altra dia em deia, tota sèria, que era molt important dur sempre a sobre una foto teva, perquè sinó et podia passar com el Michael Jackson. jo: què li va passar al Michael Jackson? I ella: que va tenir un accident de cotxe molt important, que li va desfigurar la cara, i com que no tenien cap foto seva, li van fer la cara com la seva germana...què no te n'has adonat que té la cara com la germana? jo:... Sí...té la cara com la germana...però jo pensava que el que passava és que no volia ser negre... ella: Sí, no volia ser negre, però lo de la cara va ser per l'accident... jo: Ahhh
(i ara em direu que aquesta història és certa...)
3) I l'últim en nectarines! (família Jiménez al tanto!)En comptes de dur enganxada una etiqueteta porten un caràcter xinès "imprès" a la pell. Aquí, el Xevi aguantant-ne una a lo telecupón, us ho deixem per a que ho veieu.
4) Això, ja no sabem si ens fa tanta gràcia... però si més no ens ha sorprès. Hi ha novetats al nostre barri i hem fet un video curtíssim curtíssim per ensenyar-vos-les.
