22 de maig 2007

Els nens vénen del carrer i juguen al burro!

Algunes anècdotes :

A Xina, quan un nen petit pregunta als seus pares que d'on vénen els nens, els pares no els diuen res de cigonyes que venen de París o de "papás que ponen semillitas en mamás", no, aquí als nens els diuen "tu estaves pel carrer i nosaltres et vam trobar". Bé, els bons pares potser afegeixen "estaves al carrer més maco de tots" o "de seguida que et vam veure vam saber que eres el nen que ens tocava", però vaja, en qualsevol dels casos, el fet es que el nen estava perdut per allà. I això no sé si els ha arribat a afectar en algun sentit o altre però, un company de la uni del Xevi ens va explicar que de petit, un cop que la seva mare li va clavar un mastegot, de seguida va sortir al carrer a "esperar", perquè estava convençut que aquella no podia ser la mare que l'hauria d'haver recollit en realitat.


I és que, l'altre dia, un del laboratori del Xevi ens va convidar a casa seva a dinar, a nosaltres i a altres companys. No vam patir gens (és que d'entrada pensàvem "a veure com aguantem el tipus depenent del que ens toqui menjar!") i a més ens ho vam passar molt bé. Després del dinar ens van proposar de fer una sessió de cartes i, davant la nostra gran sorpresa, el joc que ens van explicar va resultar ser...el burro!!! Obviament no li diuen així (com tampoc li diuen "bulo"...) però s'aixafen les mans i fan trampes com a tot arreu jeje,i al que perd li fan "pagar penyores". Va estar divertit. Quan ja marxàvem, el noi que ens havia convidat ens va regalar un quadre petit amb un gravat d'una flor. Ens va explicar que és el símbol de Xina i ens va dir algo de 3 colors.......Bé, quan sàpiguem millor la història l'explicarem, però la imatge de la flor la posem per aquí...


Què més? Un dia, un noi de madrid que havíem conegut feia un mes ens va convidar a una barbacoa que feia a casa seva. Això també va estar molt bé. Resulta que viu a una casa tradicional xinesa al costat de la Ciutat Prohibida, a 5 minuts de Tiananmen. Fa molta il.lusió poder veure llocs així, que d'entrada, de normal no veuries. Ja li demanarem alguna foto.


I aquí us deixem algunes d'un dia que vam anar a un tram de la Gran Muralla :) (la cosa esta molt modernitzada i, per baixar d'allà et pots muntar a una mena de patí, com els que hi havia al Tibidabo fa molts anys!!).
Una abraçada!

Mutianyu


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, no sé què fa més por: que et porti un ocell o que et trobin pel carrer. Prefereixo l'explicació de la "semillita", per molt escatològica que et sembli quan ets petit.
Veig que es va imposant la moda dels tobogans a la muralla. Estan bojos aquests romans.

Anònim ha dit...

Que fort això dels nens. Voleu dir que no es allò de que quan els pares van a buscar fills (lo de la semillita) li diuen als nens que vagin al carrer?? ;)
Molts Records!
pau

Anònim ha dit...

Xevi & Mireia!!!
Com esteu? espero que us vagi molt be tot, merci per les fotos i l'escrit,(encara no us havia donat les gracies). Bueno, com que no se que mes escriure em despedeixo.. Torneu aviat eh? Heu vist el poema dedicat al joel que esta al seu blog? es bonissim..
Vinga!! salutacions cordials des de la vall d'en bas!!!!

Anònim ha dit...

Per cert, l'anonim soc el Clarà eh?

Anònim ha dit...

Bones nois! Ostres m'havia despistat i ara feia dies que no entrava, i he trobat post nou :)
Jo estic amb el fede.. estan força bojos, però mira.. així tot el que es puja, no es baixa ;)

Anònim ha dit...

molts record i molts petons, seguiu informant. en jue nomes fa que triunfar.

cesc.

Anònim ha dit...

Farrarons!!! Marcet!!! com anem?? va que fa dies que no dieu res!!!
Tot benne? si?? doncs com diria el Clara, avanti con el penne!!
Ori

puto ha dit...

ja sabeu que si la cosa mengua avanti con la lengua...
Quina vida més insípida la dels que ens hem quedat sense vosaltres!
records a tots els xinesos, sobretot, no us en descuideu cap!!

puto ha dit...

per cert, tot un plaer poder-vos deixar algún comentari, m'ha sortit a la primera avui!