21 de febrer 2007

Primeres noticies des de Xina!

Ja som aqui!!!

Despres de tant de temps anunciant-ho i d'unes quantes hores d'espera a Helsinki divendres passat vam arribar a Beijing!

Ja hem conegut al que sera el director de projecte del Xevi (un trentanyeru molt simpatic, que parla angles...i se l'enten!) i tambe hem vist a la nostra amiga Wanglei. Hem menjat plats deliciosos i d'altres que no desitjariem ni al nostre pitjor enemic... Hem voltat molt! En bus, taxi, metro...xino xano...i estem molt molt contents perque entenen el nostre "catalanxin" (o com vulgueu dir-li al xines que nosaltres parlem)! Ara, el problema ve quan ells s'emocionen i parlen el seu xines (el que suposem que es l'autentic...), pero de moment ens riem molt tots plegats.

A mitjanit del 17 de febrer vam entrar a l'any nou xines, l'any del porc. Nosaltres tots emocionats anavem preguntant, a cada xino que veiem, on podiem anar a celebrar-lo. La resposta sempre era la mateixa: a casa. Be, hem descobert que l'any nou xines es mes semblant al nostre Nadal que al nostre cap d'any, pero tambe vam al.lucinar perque tambe podriem comparar-ho amb les falles valencianes (tot i que, sense anim d'ofendre a ningu, els valencians es queden curts). A tot arreu tiraven focs artificials com qui tira petardets i la ciutat sencera era un espectacle molt maco de veure.

Aquests dies encara son les festes i a molts parcs de la ciutat munten paradetes amb jocs, espectacles, menjars,... i nosaltres us presentem una petita part del que ens vam trobar, el primer dia de l'any, al DiTan park. Aqui us deixem el video!

(perdo per la falta d'accents...)



02 de febrer 2007

Un amic a París


No va ser fàcil però ho vam aconseguir: vam anar a veure l'Ori a París! ("it's not too late", com diuen els de Greenpeace).

Van ser dos dies molt intensos en que vam visitar de tot i vam caminar molt per la capital francesa. Ens vam sentir d'allò més acollits en terres veïnes i volem compartir amb vosaltres alguns dels moments viscuts allà :) (de les fondues de carn i formatge, però, no en queda ni rastre!)